«Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine

Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.

Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.

The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»

The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»